Desembre

DESEMBRE

Quan ve Nadal fem el Pessebre
amb rius, muntanyes de colors, 
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules
també torrons i altres llamina,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins,
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol 

                                                                                                                        LES JOGUINES

Les joguines molt cansades,

estan tipes de voltar;

dins el sac totes plegades

s'han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen

que les deixi en un balcó;

-"Ho faré, diu el rei negre,

i com més a prop millor".-

"Si el rei ros no ens ho complica,

si el rei blanc dóna permís,

ara pujo de seguida

al balcó d'un cinquè pis".

Quan el sol ja despuntava,

vaig alçar-me del meu llit;

- Quina sort, quantes joguines

m'han deixat aquesta nit!

(F.Bofill, A.Puig, F.Serrat. Música: A.Daban)

LA CASTANYADA

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants. Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.

I aquesta també és la nit dels panellets.Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família. Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

Poemes pel mes de juny

Poemespelmesdejuny

View another webinar from tantanka

Poemes de la motxilla viatgera

Jocs florals Sant Jordi 2012

Recull de poemes i del conte de algune nenes de quart que han participat en el concurs literari dels Jocs Florals de Sant Jordi

Concurs jocs florals

View more PowerPoint from tantanka

La vella Quaresma

Dos braços, set cames,
nas gros, peus petits.
La vella quaresma
ja torna a ser aquí
amb un mocador i
un bacallà,
cada setmana,
una cama perdrà.

Poemes de Carnaval

Carnestoltes
(Joana Raspall)

Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s'ha disfressat.
S'ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s'ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.

Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent
si no s'afegeix dos dies.




Cuina d'autor
(Núria Freixa)

Ja hi som!
Ja hem acabat la disfressa.
Preparats, ens diu la mestra,
per sortir a donar un vol ?

Xino-xano, sense pressa,
carreguem tots la caseta
i amb les banyes enlairades
surt la plaga de cargols.

Pares, mares, avis, àvies
i la tieta Consol,
que ja no té fred al veure
al seu estimat fillol.

Aquí a la plana de Lleida,
a la llauna, a la cassola,
a la brasa o a l’escola,
els cuinem com vostè vol.