Joana Raspall

Aquest any es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora Catalana Joana Raspall
Aquí teniu un recull d'alguns dels seus poemes.
Disfruteu-los

ENDREÇA

Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser.

Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.

          Joana Raspall



BONS SOMNIS

Em sembla que quan somnio
sóc més feliç que despert;
m’imagino coses noves
millors que les que conec.
Veig cares que no s’assemblen
a ningú dels meus amics,
però parlo i ells em parlen
amb to de companys antics.
A vegades, m’inquieto
si sorgeixen qüestions
que sense solta ni volta
porten un cau de raons;
i la nit se’m fa feixuga
per l’angoixa que he patit;
aleshores, veig la glòria
quan em desperto en el llit!
però, algun moment enyoro
les coses que he somniat.

Quina dolça fantasia
i quin goig me m’ha quedat!

          Joana Raspall


 OFERIMENT

He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués,
i l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
però és tan gran, per a mi,
que, si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir.

               Joana Raspall




EL CAMINET

El camí no mena enlloc;
l’han fet massa curt.
Estira’l, estira’l
fins que arribi a l’entranya del bosc!
L’hi esperen follets
en cases de molsa.
Anys i panys fa que el criden de nit;
anys i panys fa que el busquen de dia...
El camí no hi va mai; no té peus.

Si li dónes els teus
i jo els meus,
potser caminaria...
i estirant-lo tots dos bosc endins
ben segur que aviat el duríem
on no arriben els altres camins.

              Joana Raspall

Finalistes de 3er de primària al concurs literari de Sant Jordi

El drac i els nens

 Hi havia una vegada uns nens que estaven fent una excursió amb el col·legi i quan estaven donant una volta per el camp que es van quedar cada vegada més darrera del grup que al final es van perdre. Els nens van veure un bosc, i es van arriscar a entrar perquè pensaven que només hi havien arbres i arbustos però en veritat havien aranyes i bitxos verinosos. Quan van sortir del bosc s’havien perdut cinc nens I els tres que quedaven estaven molt espantats. Un era el Pere, l’altre el Jordi I l’altre en Sergi. Els tres nens van veure un castell i van decidir anar i entrar a dins I la seva sorpresa va ser que a dins hi havia un drac que escopia foc pels queixals El Jordi molt espantat va dir que no tenien armes per lluitar I van anar corrents els tres cap a una habitació que per casualitat era l’habitació d’un cavaller a on van trobar tres espases, les van agafar i van anar a lluitar amb el drac I després de molta lluita van matar al drac, i abans de morir van sortir de la boca del drac els cinc nens que havien desaparegut. Tos vuit van sortir corrents del castell I van veure que en aquell moment passaven pel costat del castell la resta de la classe amb els professors i van anar corrents amb el grup que no s’havia adonat que no hi eren.

 Ojos de Cristalino
 Andy Carrillo
 3er de primària


Un planeta de vida sencera 

Temps era temps va existir un home d’alta mida I amb cara de pocs amics. Cada dia anava a un quartet petit platejat, amb antena I amb porta de robot (la porta s’obria sola). Un dia, un noi que es deia Ricard el va veure, va entrar, va passar per un pati ple d’homes amb vestits especials de colors foscos. El noi va espiar a l’home i va veure que entrava dos dies seguits a un coet especial amb un vestit molt modern de color blanc I un casc transparent. Un dia el millor amic del Ricard, en Roger se li va aparèixer de cop al Ricard mentre ell estava espiant a aquell home tan alt. en Roger havia vingut a ajudar a en Ricard en aquell assumpte de l’espionatge, però no parava de parlar d’una noieta que li agradava. Però de cop I volta van veure que aquell home entrava a la nau I marxava a explorar l’espai. Els dos amics es van sorprendre I ràpidament van agafar dos vestits espacials I van entrar a la nau sense que l’home els veiés. Quan la nau va arribar al planeta amb un anell que l’envoltava, la nau va aterrar. L’home va exclamar: -això si què és un planeta de vida sencera! Quan la nau va tornar a la terra en Ricard I en Roger van sortir de la nau I li van donar les gràcies a aquell home que no s’havia adonat que els nois estaven a la nau. L’home tot alegre es va presentar als dos nois, els hi va dir que el seu nom era Andreu Ricard. Els dos nois el van mirar amb una cara molt alegre I es van presentar. L’home tot content els va convidar a un gelat I ells el van convidar a sopar a casa seva per poder parlar de les seves aventures de l’espai.

Minecraft
Paula Saludes
 3er primària

Dites populars i refranys de gener

Volem estrenar el mes amb dites i refranys de gener que comencen amb aquesta mateixa paraula. 

Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat
Gener nevat, estiu regalat
Gener never, omple el graner
Gener polsós, any abundós
Gener polsós, febrer plujós
Gener que massa sol fa, ni palla ni gra
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat
Gener sec, graner amb esplet
Gener sense fred, tot el fruit es perd
Gener sense gel, any de mel
Gener tot s'ho menja i res fa
Gener, bon més pel carboner
Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric
Gener, generot, mata l'ovella i l'esquellot
Gener, més primer
Gener? Els tords fins al panerGener abeurat, febrer gelat
Gener amarat, mig any assegurat
Gener atemperat o fred, no deixis l'abriguet
Gener bonancer, febrer remoler
Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller
Gener eixut tot l'any put
Gener eixut, graner abundant
Gener eixut, graner perdut
Gener eixut, graner ple; gener plujós, graner buit
Gener eixut, pagès ric
Gener emblanqueït, estiu humit
Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
Gener és el mes primer
Gener és el mes primer, i abril el que obri el toril
Gener fa el pecat i març és acusat
Gener florit, abellar ric
Gener fred o temperat, passa'l ben arropat
Gener fredolic entra bufant els dits
Gener gelà sa mare en el llavador
Gener gelat, fa el maig florit i gemat

Gener herbat, any de poc blat
Gener herber any traspasser
Gener i febrer mengen més que el món sencer
Gener i febrer, els ous a cap diner

Desembre

DESEMBRE

Quan ve Nadal fem el Pessebre
amb rius, muntanyes de colors, 
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules
també torrons i altres llamina,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins,
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol 

                                                                                                                        LES JOGUINES

Les joguines molt cansades,

estan tipes de voltar;

dins el sac totes plegades

s'han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen

que les deixi en un balcó;

-"Ho faré, diu el rei negre,

i com més a prop millor".-

"Si el rei ros no ens ho complica,

si el rei blanc dóna permís,

ara pujo de seguida

al balcó d'un cinquè pis".

Quan el sol ja despuntava,

vaig alçar-me del meu llit;

- Quina sort, quantes joguines

m'han deixat aquesta nit!

(F.Bofill, A.Puig, F.Serrat. Música: A.Daban)

LA CASTANYADA

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants. Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.

I aquesta també és la nit dels panellets.Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família. Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

Poemes pel mes de juny

Poemespelmesdejuny

View another webinar from tantanka

Poemes de la motxilla viatgera