Joana Raspall

Aquest any es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora Catalana Joana Raspall
Aquí teniu un recull d'alguns dels seus poemes.
Disfruteu-los

ENDREÇA

Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser.

Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.

          Joana Raspall



BONS SOMNIS

Em sembla que quan somnio
sóc més feliç que despert;
m’imagino coses noves
millors que les que conec.
Veig cares que no s’assemblen
a ningú dels meus amics,
però parlo i ells em parlen
amb to de companys antics.
A vegades, m’inquieto
si sorgeixen qüestions
que sense solta ni volta
porten un cau de raons;
i la nit se’m fa feixuga
per l’angoixa que he patit;
aleshores, veig la glòria
quan em desperto en el llit!
però, algun moment enyoro
les coses que he somniat.

Quina dolça fantasia
i quin goig me m’ha quedat!

          Joana Raspall


 OFERIMENT

He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués,
i l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
però és tan gran, per a mi,
que, si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir.

               Joana Raspall




EL CAMINET

El camí no mena enlloc;
l’han fet massa curt.
Estira’l, estira’l
fins que arribi a l’entranya del bosc!
L’hi esperen follets
en cases de molsa.
Anys i panys fa que el criden de nit;
anys i panys fa que el busquen de dia...
El camí no hi va mai; no té peus.

Si li dónes els teus
i jo els meus,
potser caminaria...
i estirant-lo tots dos bosc endins
ben segur que aviat el duríem
on no arriben els altres camins.

              Joana Raspall